Isaac Albert
Tinent d’alcalde de l’àrea d’Acció Social i Drets Civils de l’Ajuntament de Terrassa
Cap de llista d’ERC a les eleccions municipals
“Estem disposats a arriscar molt i a anar molt enllà amb les transformacions que s’han de fer a la ciutat”
El programa del Carnestoltes d’enguany a Terrassa, realitzat per una entitat anomenada “Sussietat de l’Embut”, ha suscitat diverses reaccions en l’àmbit municipal.
El Partit Popular de Terrassa ha emès un comunicat en què ha adjudicat al programa una sèrie d’adjectius gens afavoridora: “irreverent, de mal gust, insultant, intolerant, feridor, rancuniós, vexatiu". El mateix partit no s’està de remarcar que el programa carrega “de manera molt especial amb la religió catòlica”.
La polèmica ha traspassat l’àmbit municipal gràcies al programa Dando Caña del canal Intereconomía que va trobar convenient oferir un debat del què, sense la seva intervenció, hagués estat un simple encreuament de comunicats entre els partits municipals de Terrassa.
Acte seguit, diversos mitjans han destapat el fet que l’entrevistat en el vídeo d’Intereconomia de més amunt no és més que José Rodríguez, el cap de la Falange Española y de las JONS a Terrassa. El periodista que fa la connexió en directe, en tot moment, el presenta només com un veí afectat.
Aquesta polèmica ens remunta a discutir sobre la llibertat d’expressió i la religió a l’Ajuntament de Terrassa. Velles qüestions, que sovint donem per assumides, i que sorgeixen espontàniament enmig d’un clima de crisi amb incidència en l’àmbit municipal que ens obliga a establir nous reptes de futur. ERC de Terrrassa ha estat un dels partits municipals que ha contestat el comunicat del PP. De tot això, i de més qüestions relacionades amb la ciutat de Terrassa, n’hem volgut parlar amb l’Isaac Albert, Tinent d’alcalde de l’àrea d’Acció Social i Drets Civils de l’Ajuntament de Terrassa i cap de llista per ERC a les properes eleccions municipals de maig.
El programa del carnestoltes
- El PP de Terrassa ha titllat el programa del carnestoltes d’irreverent. Quina és la postura d’ERCTerrassa?
És que el carnestoltes per definició és irreverent, aleshores el què han aconseguit els organitzadors és complir el seu objectiu. El PP ho barrejava tot i posava en dubte la llibertat d’expressió, que jo crec que és bàsica. Entenc que els pugui molestar aquest programa però el carnestoltes, històricament, ha estat vinculat amb la sàtira cap al sexe, cap a la religió i cap a la política. El bon sentit de l’humor no passa per riure sinó per riure se’n d’un mateix.
- L’ha fet una entitat anomenada Sussietat de l’Embut i el PP emfatitza el fet que està subvencionada per l’Ajuntament.
El carnestoltes l’organitza aquesta entitat externa a l’Ajuntament, la qual va recuperar aquesta festa amb la democràcia, ja que estava prohibida durant el franquisme.
Nosaltres subvencionem entitats però no fem clientelisme. Les entitats són independents. Si en algun moment aquestes entitats no van amb la línia o traspassen algunes barreres, podem prendre alguna decisió. Però nosaltres no fem el carnestoltes, per això tenim les entitats.
“Si el programa del Carnestoltes és irreverent, els organitzadors han complert el seu objectiu”
El tripartit de Terrassa
- L’ Executiu de l’Ajuntament de Terrassa el forma un tripartit amb els mateixos colors que el del Parlament de Catalunya fins el passat novembre. El de Terrassa sobreviurà a les eleccions de maig?
Difícilment. El tripartit a Terrassa té una dinàmica molt diferent que ha funcionat molt bé i el resultat ha estat positiu.
El resultat electoral manarà. Un tripartit, tal com l’entenem ara, crec que no és possible. Hem arribat a un final d’etapa. Nosaltres estem disposats a arriscar molt i a anar molt enllà amb les transformacions que s’han de fer a la ciutat i creiem que el PSCTerrassa i ICVTerrassa tant agosarats com nosaltres no seran, ni en campanya ni en programa electoral; la qual cosa farà difícil que es pugui repetir el tripartit a l’Ajuntament de Terrassa.
- Creus que la pèrdua de representació d’ERC al Parlament afecta a la branca municipal del partit?
No ha d’afectar i no ha afectat a nivell de l’Ajuntament. L’ escenari polític del país ha canviat sens dubte, i això fa que les polítiques futures s’hagin de fer diferents. Hi ha un canvi de paradigma polític, econòmic i social que fa que la política s’hagi de fer d’una altra manera.
Som un partit petit i en som conscients, però no pensem el petits que som, sinó en com de grans podem ser. Crec que podem arribar a acords amb molta gent, al govern o a l’ oposició.
“Un tripartit (a Terrassa), tal com l’entenem ara, crec que no és possible”
Crisi i finançament de l'Ajuntament
- Som en un context de crisi i el seu impacte sociològic s’ha fet notar a la ciutat. A nivell municipal, què es fa per minimitzar aquest impacte?
En aquest moment tenim 22,000 persones aturades i unes 60,000 amb risc d’exclusió social. Hem de ser conscients que les decisions que es prenen ara afecten el futur de la ciutat a llarg termini. En aquest sentit, aquestes dades objectives tenen molt a veure amb les apostes que es van fer als anys 80 per com havia de ser aquesta ciutat. Té més atur perquè va apostar més directament pel totxo i el sector immobiliari. Tot i que costarà molt sortir de la crisis a tot arreu, a Terrassa costarà més.
A més les persones sense feina de la ciutat tenen un perfil formatiu molt concret que seran difícils de recol·locar. Nosaltres hem de ser capaços de donar resposta a les necessitats d’urgència social que té Terrassa i trobar un model productiu capaç d’absorbir tot això, encara que sigui complicat.
Durant molts anys ens hem arribat a creure que nosaltres podíem solucionar molts dels problemes dels ciutadans però l’Ajuntament té limitacions molt clares alhora de solucionar-los. En un context de crisis, la gent truca a la porta i es topa amb la realitat, no li podem solucionar totes les necessitats que té.
- La crisi ha evidenciat les dificultats financeres dels Ajuntaments. Com es poden dur a bon terme aquestes polítiques socials quan hi ha pocs diners a la caixa?
Les ciutats són molt complexes i han de estar ben gestionades i Terrassa ho està. La caixa no està buida, s’està buidant. Nosaltres no tenim un problema econòmic sinó de prendre decisions. No estem molt endeutats ni tenim problemes per pagar nòmines...senzillament podrem invertir menys, fer menys programes.
En aquest sentit, al proper mandat, l’organització interna de l’Ajuntament ha de ser molt diferent. Hem de començar a fer política de veritat: escollir, decidir, planificar. Però els números de l’Ajuntament estan molt bé. Sí que és cert que entre un 30% i un 40% dels serveis que oferim nosaltres no ens pertocarien des d’un punt de vista competencial sinó que haurien de ser competència de la Generalitat o l’Estat. Sobre això el que podem fer és queixar-nos, que ja ho fem.
“En aquest moment tenim 22,000 persones aturades i unes 60,000 amb risc d’exclusió social”
L'Acord per Terrassa
- Des d’ ERC heu impulsat l’ anomenat Acord per Terrassa. Ens en pots fer cinc cèntims?
A l’Acord per Terrassa partim de que 33 anys de Ajuntament democràtic ens han portat fins aquí i les ciutats s’han transformat d’una forma espectacular. En un moment on els recursos baixen i la societat està una mica despistada hi ha d’haver un canvi en la forma de fer política. A Terrassa sempre hem tingut una forma de treballar força conjunta, tant el govern municipal com l’oposició. Això ha fet que la societat civil també s’adormi una miqueta. L’Acord que proposem conjunta partits polítics, entitats, persones no associades que es vulguin involucrar en el dia a dia de la ciutat. És obert i l’hem de fer entre tots amb uns punts bàsics: una cituat compacta, cohesionada, cívica, catalana. No pretén que Terrassa sigui la segona ciutat en habitants sinó la primera en qualitat de vida.
ERC i Solidaritat
- Hi ha hagut contactes entre ERCTerrassa i Solidaritat Catalana per la Independència a Terrassa?
Estem oberts a tothom. Amb Solidaritat hem parlat amb tota confiança perquè conec alguns dels seus membres. Solidaritat pot ser gran però, ara per ara, no és res. Sumem sí, però per què? Alhora de dir “Vosaltres què penseu per la ciutat?”, no hi havia res. A nivell local no tenen un programa definit i a nivell de país... gairebé tampoc.
Solidaritat és un partit independentista però deu ser altres coses, també. Jo també ho sóc d’independentista però em presento per a governar una ciutat. Nosaltres sabem què farem en matèria d’infraestructura, de salut, d’educació...
"Alhora de dir “Vosaltres què heu pensat per la ciutat?”, no hi havia res" (Sobre SI)
Terrassa Decideix
- El passat 23 de Gener la plataforma Terrassa Decideix va fer una consulta popular a la ciutat sobre la Independència de Catalunya. Com en valores els resultats?
Espectaculars. Hi va participar un 11,4% del padró i la va fer una plataforma que no va tenir cap suport econòmic. L’Ajuntament hi va col·laborar amb els locals i les urnes però no va fer una campanya 100% activa. Van anar-hi a votar 22,000 persones que en unes municipals significaria l’alcaldia. El resultat qui el vulgui menystenir, s’equivoca.
L’Isaac Albert valora els resultats del Terrassa Decideix com a espectaculars
Les noves tecnologies en la política
- Quina utilitat troba un polític a les noves tecnologies i a les xarxes socials?
No sóc una persona excessivament formada en noves tecnologies però les intento utilitzar molt. Arribar a la gent és la nostra obligació i per molt carrer que trepitgi arribaré a més gent, i al moment, amb les xarxes socials. És l’eina més democràtica que existeix. Jo, candidat d’un partit petit a la ciutat, tinc la mateixa capacitat d’arribar al mateix número de persones que el candidat més important de la ciutat, per tant, ens iguala. S’han de saber utilitzar, els paràmetres són diferents i has d’estar preparat a rebre crítiques directes, cosa que els polítics hi estem molt poc acostumats. M’he fet jurar a mi mateix intentar no suprimir cap comentari, en el meu Facebook ni en el meu bloc.
Entrevista realitzada conjuntament amb Laura Escamilla i Oriol Figuera
No hay comentarios:
Publicar un comentario