Billy Wilder va dir
“Si alguna cosa odio més que el fet que algú no em pregui
seriosament és que em pregui massa seriosament”, així que, per
favor, que ningú agafi aquesta entrada al peu de la lletra. No
n'extraurà res de profit. Només tinc al voluntat de desemmascarar
algunes de les connotacions polítiques subjacents a la figura del
Pare Noel. Si de veritat els mites són expressions del subconscient
col·lectiu, tal com afirmava Carl Gustav Jung, el del Pare Noel -
tot i ser molt antic - pot relacionar-se amb molts dels moviments
polítics actuals. Alguns diran que és casualitat, i tenen raó,
però no em privaran pas del gust de relacionar-ho perquè sí.
Pare Noel: Autòcrata socialista
Alguna cosa fa olor
de podrit a les terres del Pare Noel (suposadament algun lloc del Pol
Nord). Un país regit per una parella (Senyor i Senyora Noel), dels
quals al mascle se li atorga l’apel·latiu “Pare” s’allunya
força de la sacralitat de les nostres institucions democràtiques i
ens porta a repassar els passatges més infames de la història
europea. Tocant més de peus a terra, ens indueix a pensar en
notícies de rabiosa actualitat on hem recordat que a l’Estat
socialista de Corea del Nord, el recentment finat Kim Jong-Il se
l’anomenava “Estimat líder”. Els autòcrates són molt amics
d’aquests apel·latius que pretesament infonen respecte a la seva
població i sorna a aquells s’ho miren des de fora.
I no es pot dir que
a la societat d’aquesta teòric país polar hi imperi la llibertat.
Suposadament el Pare Noel viu amb tot una colla de follets nadalencs
l’única tasca dels quals és fabricar joguines. Però el més
inquietant és com la mitologia nadalenca sol representar aquests
follets.
 |
| No us deixeu engayar per l'aparent normalitat. És una autocràcia. |
Tots vesteixen igual
i s’assemblen molt. L'uniforme obligatori nega la seva
individualitat enfront els suposats beneficis de la col·lectivitat,
representada també en el fet que tots els follets tinguin un aspecte
semblant. Sense dubte, una prova més de les connotacions comunistes
del mite del Pare Noel. Aquesta imposada classe única de follet
nadalenc xoca frontalment contra les seves llibertats individuals
dels mateixos. Si un follet decidís vestir-se diferent, actuar
diferent o reclamar els seus drets universals de ben segur
desapareixerien del mapa per dissidents. La coacció a través de la
permanència al grup és una de les eines de manual de tot autòcrata
digne de anomenar-se així. I el Pare Noel no és pas novell en
aquest camp.
Hi ha una última
qüestió que m’aboca a pensar que la figura del Pare Noel està
relacionada amb el comunisme: El nul respecte d’aquest per la
propietat privada intrínsec en el fet que el simpàtic avi de barba
blanca entri a les cases sense permís. I parlant de vells barbuts,deixaré que la següent imatge parli per sí sola.
El Pare Noel i el
model Xinès
Hi ha certes
semblances entre el país que gestiona el Pare Noel i els estats
comunistes actuals com Cuba i Corea del Nord però no és en
l’economia. El Pare Noel ha adoptat el model xinès: comunista de
cara a la galeria i capitalista en l’economia. Més concretament,
el Pare Noel ha implementat una economia de mercat basada en
l’exportació.
Els mètodes de
producció de la seva fàbrica són, indubtablement, els mateixos que
els de La Xina. Milers de treballadors als que se’ls nega la seva
individualitat, els sous dels quals desconeixem totalment i que
treballen en una producció preparada per la distribució en massa -
tant en massa que és a nivell mundial –, tot per un cost del
producte final que tendeix a zero. O és que els nens, teòrics
receptors del regals, tenen gaire poder adquisitiu? Les veritables
condicions dels treballadors del Pare Noel haurien d’explicar-se
molt millor, ja que cap versió del mite en recull una descripció
veraç.
El Pare Noel reprimeix
Sistemes com els que
s’han descrit es recolzen en tenebrosos instruments de repressió.
Coneixem a través del mite del Pare Noel que aquest manté un bon
tou de llistes (negres) amb detallades descripcions sobre els
comportaments dels nens. Aquesta repressió té la finalitat d’
eradicar qualsevol tipus de dissidència dels nens cap a les pèssimes
condicions de l’estat del Pare Noel, a més de
desballestar l’esperit crític de les ments més vulnerables de la
nostra societat.
Aquest objectiu tant
maquiavèl·lic s’aconsegueix mitjançant la coacció del regal.
Ningú pot negar que
aquesta intrusió a la vida privada de l’individu, afegit al judici
d’uns actes segons normes gens clares – Què vol dir portar-se
malament? – recorda les males praxis dels serveis d’intel·ligència
més sibil·lins que han existit: la STASI i la KGB.
 |
| Al seu despatx, el Pare Noel rep completíssims informes sobre els dissidents |
El regal: una arma de doble llaç
El
regal com a símbol del premi, del bon comportament. Però a
l’obediència i al control els separen una línia molt fina. És
ben sabut que els estats autoritaris solen premiar els acòlits més
fervents amb posicions de responsabilitat al partit dominant. A un
nen no el compres amb responsabilitat, sinó amb joguines. Així és
com en el mite del Pare Noel, el regal esdevé una eina de control.
Si et portes bé (si ets afí al règim), tindràs premi; en canvi si
et rebel·les ens oblidarem de tu i et condemnarem a la marginalitat.
Aquest simple instrument de coacció fa estralls a les ments de tots
els nens coneixedors del mite de Pare Noel, un dels més populars de
la nostra cultura.
Sense afany de posar-me
tradicionalista, hi ha valors que s'estan perdent. La Vella Europa
torna a tolerar la tecnocràcia en detriment de la democràcia i
mites com el del Pare Noel no ajuden a recuperar els valors pels que
els nostres avantpassats van vessar sang.
Un cop més, no em pregueu seriosament.
